14/11/14

Mandonguilles sense gluten a l’estil de la Conxi

IMG_5931

Feia dies que no escrivia cap post i, tot i que hi ha hagut mil motius, un d’ells ha estat el descobriment que l’Aleix és celíac. Els que coneixeu la malaltia ja sabreu que tenir una persona celíaca, és a dir intolerant al gluten, altera els hàbits culinaris de tota la família. Però després d’uns mesos d’adaptació ja ho tenim tot per la mà i sembla que no n’hi ha per tant com semblava. Pasta sense gluten, cereals sense gluten, farina sense gluten… I anar llegint les etiquetes dels productes al súper, tot i que ara ja ens sabem quines marques podem comprar i quines no.

Avui, aprofitant que tenia temps al matí, he volgut preparar unes mandonguilles sense gluten per a l’Aleix. És un dels seus plats preferits i des que sabem que és celíac que no n’havia fet.

Jo abans, les mandonguilles les comprava sempre fetes a l’Albert, però aquest cop he tingut l’ajuda inestimable de la Gemma, que m’ha ensenyat a fer les mandonguilles tal com les prepara la seva mare, la Conxi. I la veritat és que han quedat unes mandonguilles que tenen una pinta brutal.

COMPO

Ingredients per a 4-5 racions:

400g de carn picada de vedella
100g de carn picada de porc
1 ou
julivert
2 llesques de pa de motlle sense gluten
un rajolí de llet
farina sense gluten
Per a la salsa i l’acompanyament mireu els ingredients d’aquí.

Preparació:
Temps estimat:
1’5h

  • Mescleu bé en un bol les dues carns picades amb l’ou i una mica de julivert picat.
  • En un plat fondo poseu-hi les dues llesques de pa de motlle sense la crosta i remulleu-les bé amb un rajolí de llet fins que quedin ben pastadetes.
  • Afegiu el pa remullat al bol i mescleu fins que quedi ben homogeni.
  • Per fer les boletes, no us perdeu el truquet de la mare de la Gemma: poseu una mica de farina al fons d’un got, amb dues culleres agafeu una porció de massa i poseu-la dins del got, sacsegeu bé fins que quedi una bola perfecta i aneu posant les boletes en un plat pla.
  • Mentre acabem de fer les mandonguilles, escalfem una cassola amb una mica d’oli, on anirem fregint les mandonguilles per tots els costats.
  • Un cop cuites, retireu les mandonguilles de la cassola i deixeu-les escórrer sobre paper absorbent.
  • Ja teniu les mandonguilles a punt per fer-les com més us agradin: amb salsa de tomàquet, amb verduretes. Aquí hi teniu la meva versió ràpida de les mandonguilles de casa.

Les mandonguilles han quedat perfectes, tot gràcies a l’habilitat i els truquis de la Gemma, i l’acompanyament de verduretes crec que estarà per llepar-se’n els dits. Ara falta que vingui l’Aleix i les provi, a veure què tal les troba. Les hem fet amb molt d’amor, paciència i, això sí, hem passat un matí ben entretingut i ens ho hem passat molt bé!

29/9/14

Restaurant Cal Siscu

IMG_5800

El dia 11 de setembre va ser un dia especial. No només vam acudir a la gran “v” catalana per reclamar el dreta a decidir, sinó que també ens vam reunir amb els oncles i cosins de l’Aleix, amb qui feia un munt de temps que no ens trobàvem.

Per acabar-ho d’adobar, el meu sogre –que és una mica cap quadrat- es va entestar a anar a dinar a Cal Siscu, una tasca sense cap mena de pretensió i amb certa pàtina d’altres temps, on vam menjar un dels millors suquets de llamàntol que he provat mai. El local, regentat per en Toni i la Dolors, ofereix un tracte proper i amable, sense deixar de ser del tot professional, i la seva especialitat són el peix i els mariscos. Va valer la pena desplaçar-nos fins a l’Hospitalet del Llobregat i caminar gairebé una hora fins al tram 2 per conèixer un lloc tan singular.

IMG_5796

Per anar fent boca, vam demanar alguns plats per compartir, entre els quals jo destacaria el rap arrebossat i els cigrons amb ou escalfat i espardenyes. Una veritable delícia!

IMG_5802

IMG_5807

També vam compartir uns calamarsons guisats i unes cloïsses delicioses. I, després del pica-pica, va arribar el plat fort de la casa: el suquet de llamàntol. La meva sogra va preferir el rap, que també van cuinar amb el suquet, i els meus cunyats i l’Aleix van optar per altres plats de la carta com les mandonguilles, el calamar a la romana o la tonyina a la planxa.

IMG_5813

IMG_5815

Un cop acabat el llamàntol els nostres amfitrions ens van proposar aprofitar el suc de la cassola per fer-hi uns ous escalfats que haurien estat, sens dubte, irresistibles. Però havíem menjat molt, estàvem tips i ens esperava una tarda mogudeta amb el tema de la diada, així que vam renunciar a aquesta mítica tradició del Siscu, que algun dia haurem de provar. Això sí, demanant menys entrants, perquè el pica-pica ens va matar.

I després d’unes postres lleugeres i uns cafès, va començar la nostra peregrinació fins al tram 2 de la “V”, on ens vam trobar amb l’altra part de la família Gabarre i vam poder gaudir una estona de l’ambient d’eufòria i germanor.

IMG_5823.IMG_5850

IMG_5853

Visca Catalunya!!!

6/9/14

Koy Shunka, tot una revelació

Com alguns ja sabeu, el menjar oriental no és una de les meves debilitats, però em resisteixo a tancar les portes a una cuina que ha estat elogiada pels millors cuiners d’arreu del món. És per això que aquest estiu, amb l’Aleix, vam decidir anar al Koy Shunka. La idea va sorgir de l’entrevista que la revista Cuina feia a Hideki Matasuhisa, el xef del restaurant i dels mil elogis que n’havíem sentit. I la veritat és que l’experiència va superer amb escreix les nostres expectatives.

D’entrada, el local ja és molt acollidor i ofereix la possibilitat de menjar a la barra, des d’on pots veure un munt de cuiners japonesos preparant amb diligència i rapidesa tots els plats que es van encomanant. Nosaltres vam optar per menjar a taula, ja que feia temps que no sortíem tots dos sols a sopar i ens venia de gust una mica d’intimitat. Pèrò si repetim –que de ben segur ho farem- no descarto seure a la barra per poder gaudir de l’espectacle de la preparació dels plats.

El primer dilema que vam tenir només seure va ser: “quin menú escollim?”, “demanem a la carta?”. Tenint en compte que a mi no m’agrada gens el peix cru i que l’Aleix és celíac (ho sabem des de fa uns mesos) no semblava gaire fàcil trobar una fórmula que ens satisfés a tots dos. Doncs cap problema: en preguntar-ho al cambrer, ens va aconsellar que demanéssim el Menu Koy, a mi me l’adaptarien sense res cru i a l’Aleix sense res de gluten. Fantàstic!

El menú va començar amb un aperitiu amb la tradicional sopa de miso que mai havia provat i que vaig trobar excel·lent, acompanyada d’uns cruiixents d’arròs de gust intens i textura molt agradable. L’àpat no podia començar millor!

IMG_20140805_215205

A continuació tocava la famosa vieira amb cogombre i tòfona d’estiu, un plat que pot semblar senzill però que porta la seva feina, ja que s’ha de tallar el cogombre per fer-ne anelles que encaixin amb les vieires.

IMG_20140805_220109

Com que a mi el peix cru no m’agrada, aquest plat me¡l van substituir per unes anxoves que també estaven molt bones. Però em vaig atrevir a provar una vieira de l’Aleix i em vaig penedir d’haver demanat un menú alternatiu. Estaven exquisides!

IMG_20140805_220019

A continuació, tocava el plat que han batejat com a “qué bonito”, i ho escric en castellà perquè si no perd tota la gràcia del joc de paraules. Com podeu imaginar l’ingredient principal del plat era el bonítol, que a mi em van portar molt més cuit, decorat amb flor de carbassó i acompanyat amb gelatina de tomàquet. El més curiós és que el plat estava pintat de color vermell i donava la sensació que havia de ser una salsa. Em va semblar un gran encert perquè, mentre els ulls percebien el vermell del tomàquet, el paladar en degustava el sabor.

IMG_20140805_221055

El següent plat van ser les ries de koy, amb una presentació molt espectacular que fan incrustant el marisc en una massa feta amb sal i algues que li dóna un sabor molt intens. El més sorprenent del plat és que el marisc tenia gust de marisc, no com en molts restaurants japonesos on el marisc no té gust de res. Un escamarlà, tres percebes i dos cargols de mar. La recepta d’aquest plat surt a la revista Cuina que dedica una entrevista al xef del restaurant,

IMG_20140805_221947

El següent plat era el sashimi, un dels plats japonesos més típics consistent en peix cru, normalment acompanyat d’alguna salsa. Com que a mi el peix cru no m’agrada gens, em van preparar un altrre plat totalment diferent. Però em vaig atrevir a tastar una mica del plat de l’Aleix i la veritat és que no ho vaig trobar tan desagradable com imaginava.

IMG_20140805_223512

El meu plat, doncs, va ser un bacallà amb bolets, cuit al punt i molt saborós.

IMG_20140805_223449

El següent plat, molt vistós, van ser les gambes d’estrella, presentades com una gran gamba prenyada de gambetes petites arrebossades amb una mena de tempura. Una altra vegada ens va sorprendre el sabor intens del marisc, poc comú en restaurants orientals.

IMG_20140805_224926

El següent, del qual parlava Hideki Matasuhisa a la revista cuina, va ser el llamàntol nyàmara. Deliciós. El xef explicava que el secret del plat i la part més difícil d’elaborar era el puré de nyàmares i ique, per justificar el preu del plat, l’acompanyava amb llamàntol.

IMG_20140805_230238

A continuació va arribar el torn al sushi, amb una presentació espectacular. A l’Aleix li van servir tot cru, tal com toca, i a mi em van adaptar el plat amb el peix cuit al punt. Tot un detall perquè aquest plat sí que no hagués estat capaç de menjar-me’l cru. Entre els peixos que ens van servir hi havia tonyina, salmó, calamar, anguila del Delta, etc.

compo sushi

Per acabar, tot i que no constava en els plats del menú koy, ens van portar uns cucurutxos d’alga farcits de peix. El de l’aleix era de tonyina i el meu d’anguila del Delta cuita. Vaig estar molt contenta perquè en el plat anterior jo no vaig poder degustar la famosa anguila del Delta i en aquest darrer plat en vaig tenir l’oportunitat.

compo cucurutxos

Les postres, més aviat lleugeres, eren una composició de fruits vermells amb crema, gelat i petits bescuits de xociolata. Una delícia! I unes postres molt adequades per concloure amb un àpat més que complert.

IMG_20140805_233717

Com que l’Aleix no podia menjar alguns dels ingredients del plat, li van portar unes postres molt típiques del Japó, i totalment aptes per a celíacs, ja que estan fetes a base d’arròs. Es tracta dels famosos mochis, que en aquest cas estava farcit de maduixa.

IMG_20140805_233808

Vam acabar la degustació amb un xarrup de sake, cortesia de la casa, que em va semblar molt menys fort del que pensava.

IMG_20140806_000542

L’experiència va ser de 10. Servei correctíssim, productes de primera qualitat i elaboració i presentació immillorables. Vam sortir del restaurant pensant en quan hi podríem tornar. És d’aquells llocs que no et sap greu repetir i, tenint en compte que té una estrella Michelin i que els productes són frescos i de primeríssima qualitat, el preu (82 euros el menú Koy) no em sembla excessiu. Us el recomano a tots aquells aficionats a la cuina japonesa, però també als més escèptics, no us en penedireu.

La Taula d’en Bernat a la tele de Badalona

Aquest estiu la Gina de Tera, companya de facultat i directora del magazine L’hora del vermut, em  va proposar col·laborar-hi amb una secció de cuina que tenia per objectiu mostrar plats molt fàcils de fer, frescos, ideals per a aquests dies d’estiu en què no ens volem tancar gaire temps a la cuina i preferim gaudir de menges més lleugeres.

D’entrada em va fer una mica de respecte posar-me en un terreny que no domino com a professional, però em va semblar que ens ho podíem passar molt bé i que valia la pena viure l’experiència. A més, com que la secció de cuina no és en directe, no hi ha tant de risc que et traeixin els nervis.

I la veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vam rodar els cinc programes a l’espai gastronòmic que el Cullerot ens va cedir i, durant els mesos de juliol i setembre s’han anat emetent els programes amb les diferents receptes, que espero que més d’algú s’hagi atrevit a provar perquè són realment senzilles i molt resultones.

A continuació us deixo els vídeos de les receptes, tal i com han sortit per la tele de la nostra ciutat.

Cuscús de verduretes i panses

 

Carbassó farcit de tonyina i formatge

 

Pinxo de llenguado amb bacó

 

Sopa de meló amb pernil i gaspatxo de síndria

 

Espàrrecs blancs amb maionesa d’espàrrecs bladers

13/4/14

Merengues THM

IMG_5394

La veritat és que a mi les merengues no m’han dit mai res. Massa dolces per al meu gust! Però a l’Aleix li encanten i, un cop a l’any, aprofito les clares que sobren de fer la crema de Sant Josep per fer-li unes quantes merengues que desapareixen en un parell d’esmorzars.

Aquest cop va ser el primer que em vaig decidir per seguir la recepta de les merengues amb Thermomix, i la veritat és que estic contenta amb el resultat i, sobretot, d’haver-me estalviat de muntar les clares!

Ingredients per a 8-10 merengues:

6 clares d’ou
300 g de sucre blanc
un polsim de sal
un rajolí de llimona

Preparació:
Temps estimat
: 20 minuts + 1h mínim de cocció

  • Primer de tot, preescalfem el forn a 150º
  • Tot seguit, col·loquem a la Thermomix les varetes en forma de papallona, que seran ideals per muntar les clares.
  • Posem al vas de la Thermomix les clares d’ou, procurant que no hi hagi cap resta de rovell; el sucre; un polsim de sal; i unes gotes de llimona.
  • A continuació programem 4 minuts a velocitat 3’5 i temperatura 37º.
  • Passat aquest temps, tornem a programar 4 minuts a velocitat 3’5, però aquest cop sense temperatura.
  • Passats els 4 minuts, ja tindrem la pasta de merenga a punt. Col·loqueu una màniga pastissera dins d’un vas americà, poseu-hi una boquilla de forma arrissada i empleneu la màniga amb la pasta de merenga.
  • Aneu omplint amb la pasta els motlles que tingueu preparats. Jo us aconsello emprar motlles de silicona per a magdalenes o muffins amb papers de magdalena a l’interior.
  • Introduïu les merengues al forn i deixeu que coguin a 150º durant 10-15 minuts. Passat aquest temps, abaixeu el foc a 80-100º i deixeu les merengues, com a mínim una hora més. Si us agraden més cuites de dins, les podeu deixar ben bé mitja hora més, vigilant que no es cremin.
  • Si voleu que quedin més daurades de sobre, podeu apujar el foc els darrers 10 minuts de cocció.
  • Deixeu que les merengues es refredin, desmotlleu-les i serviu-les com a esmorzar, com a berenar o com a postres.

8/4/14

El truc del calamar a la romana

IMG_5378

Una de les coses més empipadores del calamar a la romana és que, si no saps el truc que us explicaré tot seguit, solen esquitxar molt i deixen la cuina feta un niu d’oli.

El truc, que vaig aprendre de la meva àvia Roser, consisteix a deixar una estona les rodanxes de calamar dins una bossa amb farina. Passats uns minuts ja les podrem passar per ou batut i fregir-les sense un sol esquitx.

Ingredients per a 4 persones:

4 calamars grans
farina de blat
1 ou
oli d’oliva verge extra
sal

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Quan aneu a la peixateria, demaneu a la peixatera que us talli els calamars a rodanxes per fer a la romana, si pot ser no massa gruixuts. Jo les potes les congelo i les reservo per fer un arròs un altre dia.
  • Un cop a casa, poseu les rodanxes de calamar ben netes en una bossa de plàstic plena de farina de blat. Sacsegeu la bossa procurant que les rodanxes quedin ben enfarinades i deixeu reposar uns minuts.
  • Mentrestant bateu l’ou amb un polsim de sal i poseu al foc una paella amb un bon raig d’oli.
  • Passeu les rodanxes enfarinades per l’ou debatut i aneu-les posant a la paella, si és possible amb ajuda d’unes pinces per no empastifar-vos els dits.
  • Quan estiguin daurades per les dues bandes aneu retirant les anelles de calamar i deixeu-les sobre paper absorbent.
  • Repetiu l’operació fins acabar les rodanxes.

Podeu acompanyar el calamar a la romana amb unes gotes de suc de llimona o amb una mica de maonesa. A mi, la maonesa feta a casa és l’acompanyament que més m’hi agrada, i és ben fàcil de fer: posem un ou, un polsim de sal, un rajolí de vinagre o unes gotes de llimona i dos dits d’oli d’oliva suau en un vas americà; posem la batedora al fons a màxima potència i esperem uns segons abans de començar un moviment ascendent i descendent mentre acabem d’incorporar una mica més d’oli ben lentament. De seguida tindreu una maonesa ben compacta i deliciosa!

4/4/14

Bacallà amb mel i sobrassada

IMG_5388

Un dels nostres plats preferits de La Sargantana són les torradetes amb sobrassada i mel que, tradicionalment, sempre havien acompanyat amb tàperes.

Aquesta vegada, vaig decidir agafar-ne la idea principal per preparar un bacallà que va quedar per sucar-hi pa!

Ingredients per a 4 persones:

8 talls del morro de bacallà (dessalats)
8 talls de sobrassada
8 cullerades de mel
1 pot petit de tàperes
oli d’oliva verge extra i farina

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

    • Primer de tot fregirem els talls de bacallà: passeu-los per farina, espolseu-los bé i poseu-los a fregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. És important no coure el bacallà en excés perquè si no queda sec per dins!
    • Reserveu els trossos de bacallà en un plat amb paper absorbent.
    • Un cop absorbit l’excés d’oli, poseu dos talls de bacallà a cada plat i unteu-los amb una cullerada de mel. Jo he fet servir mel de farigola, que és la que corria per casa, però també hi pot anar bé una mel de romaní o de taronger.
    • Tot seguit, passeu els talls de sobrassada per la paella i poseu-ne un damunt de cada tall. Amb l’oli que hagin anat deixant anar, acabeu de decorar el plat.
    • Finalment afegiu-hi les tàperes i ja estarà llest per poder servir.

Una altra opció hagués estat posar els trossos de bacallà amb la mel i la sobrassada crua uns minuts a gratinar al forn. Segur que també queda bé!

1/4/14

Llenties estofades amb xoriço i xistorra

IMG_5355

Ingredients per a 4 persones:

750 g de llenties cuites
1 pot petit de tomàquet triturat
1 ceba de Figueres
1/2 pebrot verd
1-2 alls
1 fulla de llorer
1/2 litre de brou de verdures
12 talls de xoriço
12 talls de xistorra
oli d’oliva verge extra
sal, sucre i pebre

Preparació:
Temps estimat:
45 minuts

  • Primer de tot fregiu el xoriço i la xistorra en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva. La cocció ha de ser molt ràpida així que, de seguida, aneu posant els talls d’embotit en un plat amb paper absorbent.
  • Seguiu picant la ceba, el pebrot verd i l’all.
  • Amb el mateix oli de fregir el xoriço i la xistorra, sofregiu-hi la ceba i el pebrot a foc mig amb un polsim de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent i toveta, afegiu-hi l’all i deixeu que s’acabi de coure uns minuts més.
  • Afegiu a la cassola el tomàquet triturat. Jo aquest cop he fet servir tomàquet de pot per anar més ràpid, però també podeu emprar tomàquets madurs ratllats.
  • Deixeu que el sofregit faci xup-xup durant uns 10-15 minuts més. Afegiu-hi un polsim de pebre, un polsim de sucre i rectifiqueu de sal.
  • Un cop llest el sofregit, afegiu-hi les llenties ja cuites. A mi m’agrada comprar el gra cuit al mercat però, com que no sempre m’és possible, per casa sempre hi tinc algun pot de llegums en conserva de bona qualitat.
  • Mescleu bé les llenties amb el sofregit de tomàquet procurant no aixafar-les. Afegiu-hi el brou i la fulla de llorer. Jo aquest cop vaig aprofitar el brou de bullir una minestra de verdures, però podeu fer servir un brou de verdures de brick o una mica d’aigua amb una pastilleta de brou concentrat.
  • Afegiu a la cassola els trossets de xoriço i xistorra que havíem reservat i deixeu que faci xup-xup 10 minutets més. Podeu afegir una mica d’aigua si us agraden unes llenties més caldoses.
  • Passats aquests darrers minuts, apagueu el foc, deixeu reposar uns minuts l’estofat, retireu la fulla de llorer i ja podeu servir.

Aquesta vegada, a més de la xistorra i el xoriç vaig afegir a les llenties un parell de salsitxes de pollastre per donar-li de tall a la Tanit. Les llenties li van encantar, i jo crec que s’hagués menjat el xoriç i tot, però per començar en va tenir prou amb les salsitxes.

I per acabar, un apunt lingüístic: al DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) hi apareixen dues entrades diferents per a “xoriç” i “xoriço”

xoriç m. Llonganissa de llom de porc.
xoriço m. Tros curt de budell farcit de carn principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant.

25/3/14

Poma amb oli d’oliva i canyella

IMG_5315

Unes postres més senzilles i saludables us seran difícils de trobar. Només cal tenir pomes Golden per casa, oli d’oliva, una mica de canyella en pols i poques ganes o temps per cuinar!

Ingredients per a 4 persones:

4 pomes Golden
oli d’oliva
canyella en pols

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts + 10 minuts de cocció

  • Peleu les pomes, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en forma de mitges llunes.
  • Coeu-les durant uns 10 minuts dins d’un recipient tapat al microones. Cal que quedin ben groguetes i toves.
  • Col·loqueu en un plat, amaniu amb un rajolí d’oli d’oliva i empolvoreu amb una mica de canyella.

Senzillament deliciós!

19/3/14

Quiche Lorraine

IMG_5343

Aquesta és un d’aquells plats que fem tot sovint a casa, però que mai penso a fotografiar per poder-ne posar la recepta al blog. Tal com el seu nom indica, té el seu origen a la regió francesa de la Lorraine i és una proposta ideal per quan es fan sopars informals amb amics o has de portar algun plat fet en algun sopar o dinar comunitari. Un xic calenta és molt millor, però freda es deixa menjar i sempre se li pot donar un cop de microones.

Ingredients:

1 base de pasta brisa fresca
150 g de bacó tallat a tires
200 g de formatge Emmental ratllat
250 ml de crema de llet o nata per cuinar
100 ml de llet
4 ous
sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat
: 10 minuts + 45 minuts de cocció

  • Primer de tot preescalfeu el forn a 180º.
  • Col·loqueu la base de pasta brisa damunt d’un motlle d’un 28 cm de diàmetre sense retirar-ne el paper. Premeu amb els dits perquè s’adapti bé al motlle, punxeu-ne la base i, amb ajuda d’un corró, retireu les puntes que sobrin.
  • Coeu la base durant uns 15 minuts al forn.
  • Mentrestant, fregiu les tires de bacó amb un rajolí d’oli d’oliva, retireu-les de la paella i escorreu-les sobre paper absorbent.
  • Bateu els ous en un bol, juntament amb la nata, la llet, el formatge ratllat, un polsim de sal i un polsim de pebre. Afegiu-hi les tires de bacó i ja tindreu el farcit de la quiche a punt.
  • Quan la pasta brisa estigui cuita, retireu-la del forn, ompliu-la amb la barreja que hem preparat i torneu-la a posar al forn durant uns 3-40 minuts, fins que estigui dauradeta per fora i ben cuita per dins. Per saber si està prou cuita de dins podeu fer servir el truc de l’escuradents: punxeu al centre de la quiche i si l’escuradents surt net és que ja està al punt!

IMG_5340

Podeu servir la quiche dins del mateix motlle i tallar-la a la taula o bé servir-la tallada en porcions en plats individuals. Un toc de julivert o de porradell tallat sempre donarà un toc de color al plat.